XERRADA-DEBAT: La segregació escolar a les Franqueses
L’Ateneu La Tintorera inaugura la nova secció Partits pel Mig, un espai de debat sobre temes d’interès municipal, parlant de segregació escolar amb el grup municipal Sal-CUP.
Hi participen Maria Forns, regidora de Sal-CUP; Montserrat Vert i Ros, mestra i psicopedagoga; Sara Quintana, educadora i terapeuta familiar; i Cristina Aguayo, mestra.
El debat va tenir lloc a la seu de l’Ateneu La Tintorera el 7 de març de 2021 i es va poder seguir en línia. Podeu recuperar l’emissió aquí.
El 9 Nou se’n va fer ressò publicant la següent notícia l’endemà, el dilluns 8 de març de 2021, que reproduïm a continuació
Unes escoles miralls de pobles
Les dades de segregació escolar als cursos d’educació primària a les Franqueses es troben en augment continuat des de 2007. Un informe de 2020 de la Fundació Jaume Bofill qualifica de “crítica” la situació del municipi: està entre els 33 municipis amb més de 10.000 habitants amb pitjors dades. Això significa que l’alumnat amb desavantatges, ja sigui per vulnerabilitats socioeconòmiques o per raó d’origen, es concentra en determinats centres.
Davant d’aquestes dades, el grup municipal Sal-CUP ha volgut analitzar com s’ha arribat a aquesta situació i què es pot fer per revertir-la amb una xerrada virtual promoguda des de l’Ateneu Popular La Tintorera.
Montserrat Ros, mestra i psicopedagoga, considera que “la segregació escolar de les Franqueses no s’explica únicament per la segregació residencial”. “La mainada aprèn dels mestres però també entre ells, del que s’expliquen. Quins referents tenen si no hi ha diversitat? L’alumnat d’una escola ha de representar la realitat del municipi”, plantejava, analitzant les conseqüències negatives d’aquesta problemàtica per a l’alumnat i futures generacions.
El 2019 es va aprovar el Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya amb 189 mesures, que amb l’arribada de la pandèmia va quedar força aturat. Tot i així, des de Sal-CUP lamenten que a escala municipal no han observat que s’hagi desplegat cap acció. En la xerrada es van presentar bones pràctiques de municipis com Girona, Manlleu, Olot i Terrassa. Un lideratge polític amb voluntat, iniciativa i recursos i la coordinació entre administracions són els punts comuns d’aquestes experiències. Generar espais de participació vinculats a un pla educatiu d’entorn i realitzar un acompanyament de les famílies identificant l’alumnat vulnerable i/o amb necessitats educatives especials és també una clau d’èxit segons l’educadora i terapeuta familiar, Sara Quintana, que també va reivindicar el paper de les oficines municipals d’escolarització. Les Franqueses és un dels 30 municipis amb alta segregació que no en tenen.
Des del grup Sal-CUP es va presentar una moció el juny de 2020 que va ser tombada i que demanava establir un protocol i criteris clars i homogenis per a la detecció d’alumnes vulnerables; augmentar la reserva de places per a aquests alumnes i estendre-la fins al desembre; i la creació d’una oficina municipal d’escolarització. Al gener, una segona moció també tombada, tornava a demanar aquesta oficina així com garantir recursos per la distribució equitativa d’alumnes i la reducció de ràtios a P3. En el darrer ple de febrer es va tornar a preguntar per la posada en marxa d’accions, de moment sense resposta, han explicat.
“Argumenten que no cal crear una oficina perquè ja s’estan fent les accions que aquesta faria, però si continua augmentant la segregació és que potser no s’està fent tot el que caldria o no s’està fent bé”, deia Maria Forns, regidora de Sal-CUP.