ARTICLE: El 9 Nou, 25/07/2022: Prometre lleialtat al Rei i a la Constitució
Eva Navarrete, Sal-CUP Les Franqueses
Prometre lleialtat al Rei i a la Constitució?
Dijous de la setmana passada em vaig estrenar com a regidora de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès. Tenia previst prometre el càrrec sense el famós “per imperatiu legal” i volia explicar per què. Per això, abans d’iniciar-se la sessió, vaig demanar a l’alcalde si em concediria un breu torn de paraula tenint en compte que és potestat de la presidència del Ple fer-ho o no. Em vaig quedar sense minut de cortesia. Publico, doncs, aquí les tres coses que volia dir.
La primera: volia i vull agrair públicament a la Maria que m’hagi passat el relleu ara, havent transcorregut tres anys llargs de legislatura. Estrenar-te en aquesta estrada amb tot el bagatge i coneixement acumulat al llarg d’aquest intens període al costat d’ella i de tot l’equip de Sal-CUP fa que, malgrat que el pols encara et tremoli una mica, hi puguis accedir amb força més “alegria”. Oimés quan saps que la continues tenint al costat, encara amb més fermesa i convicció, per recuperar el relleu quan faci falta.
La segona anava adreçada a tothom qui s’hagués pogut sorprendre de sentir que, en el moment de la promesa, no hi hagués posat l’habitual afegitó dels qui defensem la república i una república catalana. Allò de “ho prometo perquè la llei m’hi obliga”. No ho vaig fer. Tinc molt clar què hi diu al meu DNI, tant com el que diu l’article 10 de la Constitució Espanyola, punt 2: “Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats […] s’interpretaran de conformitat amb la Declaració universal de drets humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries, ratificats per Espanya”. Alguns farien bé de recordar que la Carta de les Nacions Unides reconeix el dret d’autodeterminació. Capítol I, article 1, apartat 2. O la sentència de la Cort Internacional de Justícia sobre el cas de Kosovo, que diu que “qualsevol referència a la unitat nacional o a la inviolabilitat de les fronteres […] s’ha d’interpretar contra un altre estat ja constituït i prou, en cap cas contra l’aspiració d’autogovern dins les pròpies fronteres”.
I la tercera: manifestar que sento un gran respecte per les institucions, quan són radicalment democràtiques, però que no he estat mai dona de cerimònies. Procuro ser molt escrupolosa amb les lleis i n’hi ha una que m’agrada especialment: la Llei de la transparència i bon govern, que voldria veure amb fets i no paraules, sobretot en aquest ajuntament.
Per exemple, per prendre possessió del càrrec, tothom hauria de saber que he hagut de presentar una declaració de béns i patrimoni, i manifestar que no ostento cap altre càrrec en determinades empreses o en altres institucions que pugui comportar un conflicte d’interessos amb el de regidora a l’ajuntament. Això, amb la finalitat de publicar-ho al Portal de la Transparència. Sapigueu que, per si sentiu curiositat, res d’això no l’hi trobareu. L’únic que hi trobareu és un resum de les declaracions dels qui van ocupar aquestes cadires del 2015 al 2019.
Quan ens estripem les vestidures pel tema dels caixers i la gent gran, sempre és interessant de veure on tenen els dipòsits i comptes els regidors. Quan ens omplim la boca de mobilitat sostenible, urbanisme amable i dret d’habitatge, també és bo saber qui té quin vehicle, quants en té i quan els han adquirit, o quantes propietats tenen i a disposició de qui.
L’Ajuntament de les Franqueses, és a dir, els onze regidors del govern, amb noms i cognoms, tenen de fa temps un requeriment del Síndic per posar fil a l’agulla en aquest tema; l’estat de dret també és això.