Les parcel·les del sector N formen part del patrimoni municipal de sòl i d’habitatge de les Franqueses i la normativa urbanística estableix que aquesta mena de béns i drets s’han d’inventariar separadament de la resta de béns i drets patrimonials, s’han de descriure amb una sèrie de dades molt concretes i tenir-los actualitzats permanentment. Aquesta mateixa normativa estableix també que no es pot alienar cap bé o dret del patrimoni municipal de sòl i d’habitatge si no està inventariat adequadament i l’inventari no està inscrit en el Registre de planejament urbanístic de Catalunya. El municipi de les Franqueses és, a més, àrea de demanda residencial forta i acreditada d’acord amb l’annex del Decret 75/2014, del Pla per al dret a l’habitatge, i com a tal està obligat a aprovar aquest inventari anualment.
Sal-CUP al·leguem que l’Ajuntament de les Franqueses incompleix tots aquests requisits: no té cap inventari específic per al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge, separat de l’inventari general; l’últim inventari general de béns i drets patrimonials que es va aprovar és el de l’exercici 2019; i al Registre de planejament urbanístic de Catalunya no hi consta cap inventari específic de patrimoni municipal de sòl i d’habitatge sinó un resum de l’inventari general, amb data de 31 de desembre de 2019.
Són circumstàncies que l’Ajuntament no fa saber a Direcció General d’Administració Local en demanar l’informe preceptiu. Així, aquest òrgan, en revisar si el procediment compleix els requisits que preveu la llei, es basa en el certificat de la secretaria municipal de 21 de març de 2024, que fa constar que les finques objecte de l’alienació es troben inscrites en l’inventari de béns de la Corporació, però no deixa constància de la falta d’inventari específic per al patrimoni de sòl i d’habitatge, de la falta de dades que aquest inventari hauria de recollir ni de la falta d’actualització, uns dèficits que sí que queden parcialment recollits en l’informe definitiu de la intervenció municipal de 25 de març de 2024, que fa referència al “valor d’alienació dels béns immobles pendents d’inscripció situats al sector N”; amb tot, aquesta constatació passa inadvertida per l’ens de la Generalitat.
Sal-CUP considerem que aquest procediment s’està gestionant de manera apressada a causa de la urgència del govern municipal per a aconseguir els recursos necessaris per executar les inversions previstes per a aquest any, i que no són prioritàries des del punt de vista de l’interès públic municipal. Opinem que fer l’operació ara portarà a malvendre les parcel·les, i denunciem que els ingressos no es destinaran prioritàriament a habitatge social, tal com preveu la llei per a les alienacions d’aquest tipus de patrimoni, i que fins i tot la partida de 900.000 € prevista per a la construcció d’un edifici d’habitatge de protecció oficial al sector R, resulta totalment insuficient, perquè no arriba ni al 30% del total d’ingressos previstos amb aquesta venda i perquè aquesta inversió no es podrà executar immediatament ja que caldran altres recursos fins a completar el cost total de l’edifici (uns 5 milions d’euros, com a mínim).
Sal-CUP reclamem que es posi el focus i la pressa sobre aquelles actuacions en matèria d’habitatge que puguin aportar resultats tan immediats com sigui possible tenint en compte les greus necessitats i el retard que el municipi arrossega en el compliment de la llei catalana del dret a l’habitatge de 2007. Segons aquesta llei, d’aquí a tres anys el 15% dels habitatges principals de les Franqueses haurien d’estar destinats a polítiques socials. D’acord amb els darrers estudis fets al municipi, per fer-ho possible, en els propers anys les Franqueses hauria d’incorporar a polítiques socials i d’habitatge protegit més de 1.000 habitatges, nous o rehabilitats. És per això que insistim que aquestes parcel·les no es poden malvendre i que, si es venen, s’han de destinar a adquirir aquelles propietats que incompleixin la funció social, a polítiques de rehabilitació destinades a captar habitatges per a la borsa de lloguer social, a promoure alternatives d’accés a l’habitatge i, en definitiva, a ampliar el parc d’habitatge públic i social de la manera més ràpida i segura possible.