AL·LEGACIONS: Presentem al·legacions al projecte d’eixamplament de la carretera de Corró (BV-5151)
El document d’al·legacions posa en qüestió tant la urgència de l’actuació com que contribueixi a millorar la seguretat de la via, qüestiona especialment la necessitat d’un itinerari per a vianants i bicicletes annex a la carretera, i alerta sobre l’impacte arqueològic, l’impacte ambiental i l’afectació que el projecte tindria en el medi rural i l’activitat agrícola.
El projecte d’eixamplament de la carretera de Corró que la Diputació de Barcelona va aprovar el 27 d’octubre de 2022 inclou, a petició de l’Ajuntament, la previsió d’un futur itinerari per a vianants i bicicletes, no detallat en el projecte. Atenent a la informació continguda en l’expedient a exposició pública, l’ajuntament té previst fer-lo pavimentat i enllumenat. Aquest itinerari tindria un fort impacte ambiental, i no es pot justificar per raons d’urgència ni de necessitat, ja que hi ha itineraris alternatius, com es detalla en el cos de les al·legacions.
El projecte no garanteix una millora la seguretat
El dèficit d’amplada de la carretera en alguns punts té poc impacte sobre la sinistralitat, tal com recull l’estudi inclòs en el projecte: els accidents registrats els darrers anys en aquest tram són de caràcter lleu. Aquests accidents han estat causats sobretot per excés de velocitat i avançaments imprudents, uns problemes que no s’han intentat corregir amb actuacions com ara radars o sancions. A més, el redreçament i l’ampliació de la via poden fer augmentar les imprudències i l’excés de velocitat, per la sensació de seguretat que dona una carretera més ampla i recta.
A més d’eixamplar la carretera perquè la calçada faci 5,5 m amb vorals de 0,5 m, el projecte preveu la construcció d’un futur itinerari de vianants i bicicletes de 3 m d’amplada pel marge dret, amb barreres longitudinals. Tenint en compte que gran part de la via transcorre per un espai rural molt freqüentat per senglars i altra fauna, que la travessa habitualment, l’existència d’aquestes barreres dificultaria la sortida de la via dels animals i faria augmentar el risc de col·lisions.
Per aquesta carretera circulen habitualment diversitat de vehicles, entre altres maquinària agrícola i camions de servei a les explotacions. Són vehicles que requereixen més espai per maniobrar, i que avui tenen un moviment i una maniobrabilitat força lliure per accedir als camps o a les explotacions, però es trobarien obstaculitzats per les barreres laterals previstes, que alentirien les maniobres d’entrada i sortida de la carretera i els obligarien a ocupar més temps la via, cosa que augmentaria el risc en una carretera prevista per a una velocitat de circulació de 70 km/h.
La intervenció no és urgent
L’informe d’accidentalitat recollit pel projecte és obsolet. Els trams de concentració d’accidents a la BV-5151 fins al nucli de Corró d’Amunt es localitzaven a la cruïlla amb el camí de Llerona a Marata, i als revolts situats entre els PK 4+000 i 5+000, però en l’informe de 2020 ja es recull que, a partir de la instal·lació de semàfors a la cruïlla amb el camí de Llerona a Marata, el 2017, “no s’ha enregistrat cap accident en aquest tram” i que “no s’ha trobat cap accident en els darrers anys relacionat amb la presència de vianants o ciclistes a la carretera”.
El perill de la carretera es deu a l’excés de velocitat, a l’alt volum de trànsit i a les imprudències, els mateixos motius que han provocat accidents en el tram que va de Corró d’Amunt a la cruïlla amb la BP-5107. No és acceptable justificar la urgència de la intervenció en aquest tram de la via per una sinistralitat que es registra sobretot més amunt, passat el nucli de Corró d’Amunt.
Una expropiació que no es pot justificar com a utilitat pública
És comprensible que s’expropiï per a actuacions de millora de seguretat, però no que s’expropiï per a un futur itinerari de vianants i bicicletes, sense projecte redactat i presentat a exposició pública, cosa que contradiu la llei i genera indefensió als propietaris afectats.
La incorporació de l’itinerari de vianants i bicicletes al projecte originari de la Diputació és una condició imposada per l’Ajuntament per donar-hi el vistiplau. La justificació és que es vol “permetre la connexió entre el nucli de Corró d’Avall, la urbanització Milpins i el nucli de Corró d’Amunt”, una connexió que ja existeix per camins de terra interiors, molt concorreguts per bicicletes i vianants sobretot com a activitat de lleure.
Un projecte amb gran impacte ambiental
La carretera BV-5151 travessa un espai inclòs en la unitat del paisatge de la Plana del Vallès, caracteritzada per un relleu globalment planer, amb una successió ondulada de valls i suaus careners, i englobada en el Catàleg de paisatge de la regió metropolitana de Barcelona. Una de les debilitats d’aquest paisatge és la tendència a la urbanització, al creixement de les infraestructures i a la degradació dels àmbits fluvials. Tot i així, encara manté el seu caràcter de corredor natural i d’espai obert, sense cap tanca contínua que afecti el trànsit de la fauna salvatge ni obstaculitzi excessivament l’activitat agroramadera que la caracteritza.
Per tal de preservar-lo, l’Observatori del Paisatge recomana no comprometre aquests valors (obert, rural, agroforestal, de morfologia ondulada), prioritzar el manteniment dels connectors ecològics i paisatgístics existents, assegurar un sistema d’infraestructures ben integrat, que no generi noves fractures en el territori i amb traçats que obeeixin a criteris d’integració paisatgística. També recomana mantenir un sistema d’itineraris que permetin descobrir la diversitat i els matisos dels paisatges de la Plana del Vallès. Mantenir el trànsit de vianants i bicicletes pels camins de terra interiors encaixaria més amb aquest criteri.
Si bé es cert que les actuacions de millora previstes inicialment per a revisar els petits i possibles dèficits d’amplada en alguns punts tindrien poca afectació ambiental, la realitat és que fent més recta aquesta carretera augmentarà el trànsit i la velocitat de circulació, i això sí que tindrà repercussions ambientals sobre l’entorn i sobre l’activitat agroramadera que contribueix a mantenir aquest paisatge.
Més repercussions i més greus representen les actuacions previstes per a un futur itinerari de vianants, tenint en compte que un dels requisits que l’Ajuntament va exigir per a emetre un informe favorable al projecte és que l’actuació incorpori ara “tubs de previsió de pas de cablejat d’enllumenat públic en tot el traçat”. Aquest enllumenat contravé les directives europees de sostenibilitat i impacte ambientals, afectaria els cicles naturals dels cultius i la fauna nocturna i tindria un greu impacte en una zona agrícola protegida.
En general, qualsevol intervenció que no sigui mínima i estrictament necessària contradiu els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) impulsats per les diferents administracions implicades en el projecte.
Un projecte amb gran impacte en el medi rural
La Llei d’urbanisme recalca que tota obra o instal·lació en sòl no urbanitzable ha de ser sempre mínima i imprescindible. Aquesta precaució s’hauria d’aplicar també sobre la construcció d’infraestructures d’accessibilitat. Havent-hi com hi ha alternatives per camins interiors, no s’entén que el futur itinerari per a vianants i bicicletes es prevegi paral·lel a la carretera.
Definir i senyalitzar un itinerari per a vianants i bicicletes per camins interiors seria una oportunitat per a millorar aquests camins, ordenar-ne els usos i introduir-hi elements de pedagogia, civisme i sensibilització respecte del paisatge i de l’activitat agroramadera. Seria una oportunitat i és una necessitat cada cop més urgent, sobretot tenint en compte que: 1) el catàleg de camins de les Franqueses, de 2014, ja feia l’observació que “gairebé tots els camins inventariats no presenten drenatge longitudinal i això comporta el deteriorament del ferm i la formació de xaragalls en molts dels casos estudiats”; 2) el contracte de manteniment de camins està caducat des del 2019; 3) la gran afluència de visitants a peu i a cavall, amb bicicletes, quads, motos, cotxes, maquinària agrícola, serveis i altres tipus de vehicles, sumada a la presència de caçadors i les freqüents batudes de senglar, fa cada dia més necessari regular-ne els usos per evitar riscos.
El Pla territorial metropolità de Barcelona considera la xarxa de camins públics “un element estructural de la realitat del territori, un valor sociocultural i un actiu econòmic”. Cal endreçar-ne els usos, mantenir-los en condicions i fer compatibles els usos agraris amb els usos públics, i senyalitzar els itineraris indicant que creuen zones d’alt valor productiu i espais agraris singulars.
Al llarg de la carretera hi ha diversos elements de patrimoni rural que cal preservar i protegir: quatre ponts construïts el 1911, i un carregador a la cruïlla amb el camí de Marata a Llerona, un element significatiu i singular, construït pels veïns el 1957 per carregar i descarregar sobretot sacs de pinso de 60-100 kg. El sector agroramader el va utilitzar fins a final dels anys 1960. No n’hi ha cap més a la comarca i potser tampoc al país. Cal recordar que l’Observatori del Paisatge recull també la necessitat de “posar en valor les construccions rurals tradicionals per la seva contribució a la creació i la preservació de la identitat cultural”.
Un projecte amb gran impacte sobre l’activitat agrària
La zona afectada és una zona d’interès agrari. La Llei 18/2001, de 3 de desembre, d’orientació agrària, recomana definir espais de valor agrícola a manera de reserva per tal d’evitar-ne la fragmentació i assegurar la connectivitat entre les finques agroramaderes i per al pas dels ramats. Ampliar i canalitzar les vies va en contra d’aquest criteri. Això s’ha de tenir en compte especialment en un moment en què és vital potenciar la ramaderia extensiva i l’agricultura de proximitat, tant per raons de sobirania alimentària i sostenibilitat, com per a regular el creixement de biomassa en zones periurbanes. Per això cal ajustar les obres de millora de la BV-5151 a allò que sigui estrictament necessari. A més, cal minimitzar la reducció de sòl agrícola, per les afectacions que comporta quant a pèrdua de superfície agrícola útil (SAU) i afectació a les explotacions en termes de gestió de dejeccions i ajuts associats a la PAC.
Les explotacions agrícoles tenen obstacles de mobilitat dins les finques per la pervivència d’elements de serveis i subministraments (pals de telèfon, canonades de gas…). Afegir-hi un vial per a bicicletes i vianants complicaria més la mobilitat a les explotacions agràries, tant per la incorporació de barreres de protecció entre carretera i vial com per la limitació de l’espai de maniobra als accessos a les explotacions. Tal com en l’àmbit urbà les zones de prioritat invertida donen preferència al vianant, en l’àmbit rural la prioritat de circulació hauria de ser per a la maquinària agrícola, amb la senyalització informativa i de sensibilització que calgui.
Tot el projecte, però especialment l’ampliació en previsió d’un futur itinerari per a vianants i bicicletes, tindria impacte sobre el sector agroramader del municipi i, per aquest motiu, caldria haver demanat l’informe preceptiu al Consell de la Pagesia, d’acord amb l’article 5 del seu reglament. No ha estat així, com tampoc es va informar el Consell del conveni entre la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament relatiu a les obres d’aquest projecte, aprovat per la Junta de Govern Local el dia 3 de novembre. Contra l’acord d’aprovació d’aquest conveni i per aquest motiu el grup municipal Sal-CUP-Amunt va presentat un recurs de reposició, amb data del 15 de novembre de 2022, que encara no ha estat resolt.
Un projecte que pot malmetre diversos jaciments arqueològics
A la zona de can Viure hi ha un jaciment arqueològic inventariat per la Generalitat de Catalunya, que demana mantenir l’entorn lliure i evitar l’augment de trànsit de vehicles. Es tracta d’una extensió molt àmplia, a la dreta i a l’esquerra de la carretera a l’alçada de Can Viure i una mica més amunt (jaciment de can Cot, inclòs en el Catàleg de patrimoni municipal). A més, hi ha diversos jaciments documentats per tota la vall, a més o menys distància de la carretera, inclosos també en el catàleg municipal.
Serveis afectats que el projecte no té en compte
El projecte no té en compte la línia de fibra òptica aèria desplegada entre la tardor de 2021 i la tardor de 2022 per la Fundació Guifi.net sobre la infraestructura de pals de telèfon de Telefónica.
Hi ha itineraris alternatius per a vianants i bicicletes
La mobilitat entre Corró d’Avall i Corró d’Amunt és majoritàriament de lleure, col·lectiva i/o familiar, es concentra els caps de setmana i festius i busca el contacte amb el medi natural.
El futur itinerari per a bicicletes i vianants transcorreria per una zona interurbana, poc freqüentada per vehicles de mobilitat sostenible en dies laborables. Per això aquest itinerari tindria poc impacte en la reducció d’emissions de CO2 a què estan compromeses totes les administracions. La inversió de recursos per crear carrils per a bicicletes i VMP s’hauria de centrar prioritàriament a les zones urbanes per ser més eficients en la reducció d’emissions.
En termes d’eficiència dels recursos públics, sempre serà més eficient mantenir uns camins que tenen múltiples usos, que no construir un nou itinerari per a un ús molt menys freqüent. Hi ha diverses intervencions pendents en manteniment de camins que representen un risc per als usuaris i que són conegudes per l’administració local. Un cas és l’esllavissada de la penya de can Ramis, on encara hi ha la barrera provisional que s’hi va posar fa dos anys. Un altre és la pujada des de la riera Carbonell al camí vell de Marata, sota ca l’Enric, totalment aixaragallada, que pot descalçar l’asfalt del camí superior; aquesta situació és coneguda per l’àrea competent des de 2019. Una planificació a consciència i una supervisió responsable de tots aquests camins tenint en compte els nous usos és realment urgent.
Conclusions
El document d’al·legacions conclou demanant:
- Que no es dugui a terme el projecte en els termes previstos, i que s’estudiïn mesures alternatives, més sostenibles, fàcils, eficients i econòmiques per millorar la carretera BV-5151. Que es revisi quins punts comprometen encara la seguretat de la carretera, que es vetlli perquè les actuacions que es projectin tinguin l’impacte mínim possible, i que es descarti tota actuació en previsió d’un futur vial per a bicicletes i vianants paral·lel a la carretera.
- Que no s’executi cap actuació d’ampliació i millora de la carretera sense haver fet un estudi d’impacte arqueològic previ de tot el traçat, tenint en compte els diversos jaciments ja documentats a banda i banda de la carretera i tot al llarg del traçat, especialment a la zona de can Viure i can Cot.
- Que no s’expropiï per a un futur itinerari, que no és urgent ni es pot justificar per interès públic, havent-hi, com hi ha, alternatives molt menys costoses, i més eficients i sostenibles, i perquè no hi ha un projecte concret d’aquest itinerari posat a exposició pública, cosa que genera indefensió als afectats.
En definitiva, un projecte que va en contra de totes els recomanacions de l’Observatori del Paisatge, de diverses lleis agràries, dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) a què estan compromesos tant Diputació com l’Ajuntament, possiblement també de la llei d’urbanisme i sobretot, del sentit comú.