ENTREVISTA: Som Les Franqueses, 6/04/2023: “Aquest Ajuntament fa la carta als Reis amb la inconsciència d’una criatura”
Eva Navarrete és nascuda a Marata el 1971 i mare de dues filles. Llicenciada en Traducció i Interpretació per la UAB, ha treballat 10 anys en una empresa especialitzada en la venda de vins per internet com a responsable d’atenció al client, catàleg i continguts. Des del 2018 exerceix com a autònoma en l’àmbit de la traducció i l’assessorament en disseny, edició i gestió de continguts web. Ha estat presidenta del Centre Cultural de Marata (2017-2021) i representant de les entitats al Patronat Municipal de Cultura, Educació, Infància i Joventut. És secretària de l’Associació Sal, Fòrum Ciutadà; voluntària coordinadora del projecte de desplegament de fibra òptica a Marata i el Turó de les Mentides de la Fundació Guifi.net i sòcia cooperativista de diverses entitats d’economia social i solidària.
—Quin balanç feu del mandat que ara acaba?
—Per nosaltres ha estat una batalla contínua; la continuació d’una feina que ja fèiem en altres col·lectius o entitats però que no era visible. Vam veure un panorama al municipi ancorat al segle passat i vam entrar amb l’energia, la il·lusió i l’empenta per, des de baix, intentar canviar alguna cosa.
—El mandat ha estat mogut, entre d’altres, per la inestabilitat de l’equip de govern.
—En entrar vam confirmar el que ja hi intuíem: un forat molt greu en un moment que exigeix molt. Hi ha greus problemes, per exemple, a l’hora d’obtenir la informació. Des de Sal-CUP vam començar a gratar, per obrir portes i finestres, i una sola regidora al ple ha acabat fent molta més feina que tota l’oposició junta. Comencem a demanar coses per veure com de profund és aquest forat, i els altres ens retreuen que fem la nostra feina de fiscalitzar.
—Què voleu dir, quan parleu de forat?
—Hi ha un forat econòmic, de gestió, de falta de recursos i de polítiques serioses per reorientar el vaixell. I el forat econòmic és desconegut, perquè encara ara no tenim aprovats els comptes de 2021 i 2022, ni l’inventari de patrimoni de 2020. En els comptes de 2020 es van deixar d’incloure-hi 41 milions de patrimoni! No controlen els comptes i molts contractes no tenen assignat cap responsable que els controli. Els projectes es fan a partir de subvencions concedides. Calen els recursos humans i materials necessaris per fer que l’Ajuntament funcioni.
—Sovint heu denunciat falta de transparència.
—Hi ha àrees amb tècnics molt competents i regidors amb voluntat de transparència, però en general hi ha unes inèrcies que estan acostumades a bloquejar-te, que no saben quins drets té un regidor. La llei marca que un regidor de l’oposició té més dret a accedir a la informació que no pas un regidor de govern, perquè la feina del regidor de l’oposició és fiscalitzar-ho tot, i no només centrar-nos en una parcel·la concreta. I en aquest Ajuntament, malauradament, s’ha de lluitar moltíssim per aconseguir la informació.
—Hi ha òrgans de participació, com els consells de poble o de pagesia, per exemple.
—Cal reformular els patronats i els consells perquè siguin realment participatius, perquè si no no tenen sentit. Cal replantejar tots aquests òrgans de participació i també el sistema de gestió de l’Ajuntament. Falta personal i actualitzar el model de gestió.
—Com han influït en el funcionament de l’Ajuntament les discrepàncies entre els dos socis de govern?
—Hi ha hagut dos governs, amb una competència contínua entre ells. Es vigilen per veure què fa un i què fa l’altre i s’entrebanquen. També s’han duplicat moltes responsabilitats. Per exemple, entre les àrees de participació i relacions ciutadanes, l’àrea de comunicació, que és un monstre de dos caps, o entre dinamització econòmica i activitats, fires i mercats. Sovint hi ha dos caps, un de cada partit, per a un mateix tema.
—Un dels projectes de mandat és la residència de Bellavista, que heu criticat moltes vegades, tant per la ubicació com pel model de centre.
—No és que estiguem en contra de la residència. El que volem és que es justifiquin les decisions que es prenen. En aquest cas, l’Ajuntament cedeix un terreny a un operador privat perquè construeixi a residència i la gestioni durant 40 anys, i a més l’Ajuntament hi afegeix un milió d’euros. La competència municipal és l’atenció a domicili, mentre que la competència residencial és de la Generalitat. Per això diem que aquest projecte no té sentit: es destinen molts recursos i molts esforços a una cosa que no és competència municipal. I pel que fa al lloc triat, és insostenible. Hauria d’estar a peu pla, al mig del barri, a prop del transport públic. L’Ajuntament diu que s’hi farà un ascensor, però això és insostenible, pels costos de construcció i energètics de manteniment.
—Fins i tot heu portat el projecte a l’Oficina Antifrau.
—Els diners públics han de tenir un interès públic, no privat ni particular. L’argument que ens donen per justificar la residència és que al Vallès Oriental falten moltes places de residència per a gent gran, però no ens sembla que això sigui una justificació clara de l’interès públic. A més, també pensem que el contracte va ser fet a mida —hi ha una clàusula que demostra que només s’hi podia presentar una empresa— i que es van modificar les clàusules d’amagat per adaptar-les a la realitat, perquè el projecte inicial era com un hotel de 5 estrelles, amb tots els serveis del món. Antifrau ha admès a tràmit la nostra sol·licitud, però de moment no hi ha resposta.
—També us heu posicionat en contra del polígon del Sector N.
—Un dels forats econòmics d’aquest Ajuntament el tenim pel Sector N. A dia d’avui s’hi han perdut entre 4 o 5 milions d’euros, d’una obra que va començar fa 15 anys i va quedar paralitzada perquè les coses no s’havien fet bé. Ara torna a estar adjudicada la urbanització del sector, però el pla parcial encara no està acabat del tot. Això pot modificar el valor de la reparcel·lació i, en canvi, ja s’estan cobrant els IBI de les parcel·les industrials. L’Ajuntament està desesperat per aconseguir fons, i això el porta a no fer les coses bé.
—Cal un nou polígon a les Franqueses?
—La qüestió és com fas el polígon i què hi poses. Aquest corre el risc de convertir-se en una gran plataforma logística: més trànsit, més contaminació i amb empreses amb un consum d’aigua insostenible. Quan fas un polígon has de poder establir uns criteris o condicions per marcar quin tipus d’indústries s’hi instal·len.
—Corró d’Amunt creixerà els pròxims anys amb nous habitatges. També us hi heu posicionat en contra, tot i que un dels temes més polèmics, la construcció de blocs de pisos, sembla que podria resoldre’s amb un canvi de parcel·la a Corró d’Avall.
—Això no resol el problema. Aquesta urbanització respon a un model insostenible, de casetes amb piscina. El lloc és correcte, perquè és a tocar del nucli urbà, però cal planificar-hi serveis i dissenyar habitatges de models més diversos, amb espais més comuns i no tant orientats a un perfil determinat d’usuari.
—Les Franqueses té el PGOU esgotat i ara es vol obrir el procés per fer-ne un de nou. Què hauria de recollir aquest pla general?
—Aquest Ajuntament fa la carta als Reis amb la inconsciència d’una criatura: demana de tot sense saber què costa, quins valors té o si es pot aconseguir o no. Actua sense planificació i sense justificar les necessitats de les coses. Ara diu que vol obrir un nova planificació urbanística; per fer-ho cal coordinar-se amb els municipis veïns i, sobretot, estudiar si cal fer-ho, justificar-ho, veure si realment hi ha necessitat d’obrir una nova planificació de creixement. Aquí hi ha una obsessió pel totxo, per créixer, i potser realment no hi ha aquesta necessitat perquè tenim molts espais buits. A Llerona, per exemple, hi ha parcel·les municipals destinades a habitatge dotacional que estan buides des de fa molts anys… I tampoc no hi ha una borsa d’habitatge de lloguer que acompanyi llogaters i propietaris.
—També heu estat crítics amb la construcció d’un nou pavelló esportiu a Corró d’Avall.
—Torna a ser el mateix: no està justificada la necessitat de construir un nou pavelló. De fet, no sabem quants usuaris de les entitats esportives són del municipi i quants són de fora. És més, les Franqueses ja té el doble d’equipaments esportius que els estàndards que recomana la Generalitat. Per tant, considerem que no ens cal un Les Franqueses Arena que, a més, s’haurà de pagar amb recursos propis, venent parcel·les industrials municipals que ens podrien servir, justament, per condicionar el tipus d’indústria que volem al municipi. D’altra banda, el complex esportiu de Corró d’Avall està gestionat per una empresa que ha portat molts problemes els darrers 20 anys i a hores d’ara continua gestionant el servei.
—Sou partidaris de municipalitzar aquest tipus de serveis?
—Has de saber què vols gestionar, a qui vols atendre, què vols oferir, si els equipaments requereixen grans inversions, etc. La municipalització sempre és preferent a l’externalització, és clar, però primer has de saber què hi vols fer i per què.
—Defenseu la preservació de Can Giralt, un edifici del centre de Corró d’Avall que ara acull una activitat industrial i que està afectat per un pla urbanístic.
—Vam presentar una moció amb els avals d’arquitectes i professionals que demanaven un informe tècnic de la Diputació per estudiar-ne el valor patrimonial. Es va fer l’estudi i no només ens va donar la raó, sinó que aportava més arguments per conservar l’edifici: valors arquitectònics, històrics, socials… Aquest espai hauria de tenir un ús cívic i comunitari, per a entitats, i crear al seu voltant una centralitat per a vianants a Corró d’Avall.
—Heu fet propostes de mobilitat, sobretot per fer més sostenibles les connexions internes.
—El govern agafa les idees que hi ha, com la zona de baixes emissions o els carrils bici, i els converteix en una cosa estètica, d’aparador. Els primers carrils bici haurien de ser a la zona urbana, que és on hi ha més necessitat; en canvi, comencen a fer els carrils al polígon. També està previst fer un carril bici a la carretera de Cànoves, però com un complement a una obra que només busca fer una carretera més recta i més ampla, amb enllumenat al mig del camp.
—Insistiu també en la necessitat d’abordar l’emergència climàtica.
—Sobre això no es fa res a les Franqueses. No sabem ni la capacitat de generació que tenim a les teulades dels equipaments municipals. Estem debatent també sobre la instal·lació de parcs solars en sòl no urbanitzable, quan abans de sacrificar el poc territori agrícola que ens queda caldria començar per les zones ja urbanitzades, cobrint infraestructures o teulades d’indústries o equipaments. A més, parteixen d’un càlcul de consum d’avui, sense incentivar l’eficiència. Proposem posar plaques a tot arreu i activar comunitats energètiques perquè no tothom té una teulada per cobrir de panells solars.
—Estan prou cohesionats, els cinc nuclis del municipi?
—Cohesionar no ha de voler dir uniformitzar, sinó relacionar. Si vols cohesionar, primer has de deixar que existeixin les identitats, que cadascú sigui com vulgui ser, i després incentivar que entrin en contacte. Per exemple, vam proposar un bus que unís els pobles del municipi per accedir a les seves festes majors, però no s’ha fet mai. En canvi, el Pla C-17 sí que organitza busos per portar els joves a les festes de Mataró. Per cohesionar els pobles has de deixar que existeixin, respectar-los i després convidar-los a unir.
—En telecomunicacions, heu denunciat també la mala connectivitat que hi ha als nuclis més rurals. Ha millorat la connexió darrerament?
—A Marata pràcticament tothom està connectat gràcies a un desplegament comunitari impulsat pels mateixos veïns. En altres llocs, com Llerona i Corró d’Amunt, hi ha zones disseminades amb serveis molt a prop però que no arriben a les cases. L’Ajuntament hauria d’acompanyar i ajudar, i en canvi només ha entrebancat. Per exemple, l’Ajuntament podria posar unes condicions perquè els operadors que vinguessin transitessin tots per la mateixa xarxa, i llavors aportar diners. Fent-ho així podria rebre ajuts d’Europa, per exemple.
—Segons un estudi de la Diputació a partir de les opinions dels veïns, la inseguretat és el principal problema que hi ha a les Franqueses. Creieu que hi ha problemes de seguretat al municipi?
—Es plantegen els problemes de convivència com si fossin de seguretat, amb mesures policials, quan en realitat són altres problemes. Vam demanar quatre educadors de carrer perquè poguessin elaborar un projecte d’intervenció i dur-lo a terme, però no es fa. Llavors sembla que hi hagi problemes de seguretat, quan no és veritat; són conflictes de convivència derivats d’altres problemes.
—Finalment, què penseu que cal abordar en el pròxim mandat?
—A banda del que hem dit en matèria energètica i d’actualització de la gestió de l’Ajuntament, calen mesures per resoldre el problema de la segregació escolar i més acompanyament a les entitats i comunitats. Per exemple, per què no posem un agent bancari que ajudi la gent gran de Bellavista a l’hora de fer una gestió bancària?