Eva Navarrete, Sal-CUP Les Franqueses
Veure l’article publicat a l’edició digital de Som Les Franqueses
El grup municipal del PSC a les Franqueses ha presentat al ple de febrer una moció de rebuig de la supressió de jutjats especialitzats en la violència de gènere. Lamentable. La supressió, però també el fet que qui la presenti a les Franqueses sigui el PSC.
D’entrada, el jutjat especialitzat més proper per al nostre municipi és el de Granollers, que es manté. Després, exigir a la Conselleria de Justícia que no elevi la proposta del TSJC al Ministeri de Justícia quan de qui depèn la decisió final és del govern de l’Estat, en mans del PSOE, és, si més no, absurd. Però la hipocresia més gran arriba quan la dita moció inclou dos punts per a demanar a la Generalitat que faci precisament allò que aquest grup no ha tingut encara la decència de fer a les Franqueses, tot i formar part del govern per segona legislatura i ostentar ara la regidoria de Feminisme i Igualtat: prioritzar la lluita contra la violència masclista i incrementar recursos i mitjans per a facilitar l’accés de les víctimes a l’empara judicial.
A la tardor passada, el grup de Sal-CUP vam suggerir que fóra bo que, de cara al Dia internacional contra la violència de gènere, poguessin presentar al municipi un protocol d’actuació en casos de violència masclista. El més calent, a l’aigüera.
Al ple de pressupostos de fa pocs dies vam denunciar també la ridícula partida de 15.000 euros destinats a Feminisme i Igualtat, sense cap dotació de personal, cap política concreta i amb un import que segur que veurem invertit en actes de cara a la galeria, fotografies a tort i a dret, com ens tenen acostumats.
Les víctimes necessiten que l’atenció sigui propera, cert, però la proximitat més important és la humana. El que necessiten les víctimes és una xarxa comunitària sensible i respectuosa que comenci al mateix barri o veïnat, i que continuï, ben teixida, amb uns professionals accessibles i capacitats que la comprenguin i no que la jutgin, que li evitin un nou camí de patiment provocat per actuacions repetitives i una burocràcia excessiva. Els jutjats, sols, no resoldran res.
On són les propostes de campanyes per a explorar i detectar quins punts i aspectes del municipi fan que les dones se sentin insegures, per a definir després mesures que els corregeixin? I les propostes per a formar el personal municipal i els agents de la Policia Local amb una perspectiva de gènere? Com incrementarem la presència de dones al cos policial? Posarem sobre la taula algun dia propostes valentes de coeducació i prevenció per al jovent, més enllà de les escoles: en el lleure i en la pràctica d’esports? Quants diners —i quan— invertirem a teixir i reforçar la xarxa comunitària (entitats, comerços, transport públic…), la que permetrà que la dona se senti acompanyada i segura en el dia a dia? Anirem a trobar la víctima per assegurar-nos que coneix tots els seus drets i quins recursos té al seu abast i en farem seguiment, o esperarem que vingui al despatx?