ARTICLE: Som Les Franqueses, 30/03/2023: Màrqueting electoral a Bellavista
Maria Forns i Eva Navarrete, Sal-CUP Les Franqueses
Dimecres de la setmana passada vam assistir a la presentació del projecte de residència a Bellavista a càrrec de l’alcalde i dos directius de l’empresa que l’ha de construir i gestionar durant 40 anys, un acte mig de campanya electoral mig de màrqueting empresarial. Si la setmana anterior s’havia posat la primera pedra de l’edifici, sense ni tan sols haver-ne presentat el projecte, ara el govern va voler reblar el clau i convèncer-nos de les bondats del futur centre, unes bondats que, com hem denunciat repetidament, no hem vist reflectides a la lletra petita del contracte. Al contrari: des de la proposta inicial que es va presentar a l’ajuntament fins a les obligacions contingudes en el contracte, hi ha retallades notables en els serveis, i es deixa a càrrec de l’ajuntament alguns elements complementaris, com ara un ascensor o rampa d’accés des de la plaça de Catalunya.
En l’acte de dimecres, en un teatre auditori quasi buit, ocupat només per una seixantena de persones (incloent-hi govern, consorts i treballadors municipals) vam escoltar un devessall de tòpics, sensibleria, exhibició de recursos tecnològics i xerrameca comercial. Del contingut de la presentació, ens va sorprendre que, si bé el contracte és per construir i gestionar una residència, van insistir a promocionar el que anomenen “plataforma de serveis” (de pagament, és clar).
L’empresa proclamava voluntat de servei públic concertat i d’atenció personalitzada, i feia responsable la Generalitat de la manca de places públiques i concertades i dels criteris d’assignació d’aquestes places, que no prioritzen la proximitat al centre.
Van reconèixer que no hi ha cap compromís ferm de places públiques concertades amb la Generalitat (només la voluntat d’empresa i ajuntament), i als assistents ens va quedar clar que a hores d’ara les úniques places públiques són les que per contracte es reserven a l’ajuntament. Ningú va dir, però, quant ens costen aquestes tres places de residència i dues de centre de dia: el terreny i un milió d’euros, de moment.
Tornant a la “plataforma de serveis”, ens va cridar l’atenció la insistència a cantar-ne les virtuts i, malpensats com som, vam començar a sospitar que potser, a causa de l’augment de costos de construcció des que es van fer els números (el 2019), no n’hi ha prou amb la reducció de serveis i les aportacions de l’ajuntament perquè el negoci sigui rendible per a l’empresa, i que ens volen vendre aquesta “plataforma” com a segona línia de negoci privat a càrrec dels pressupostos públics, arraconant el servei que ara funciona, en comptes de potenciar-lo.
O potser és una tendència general, potser el negoci de l’atenció a la gent gran en residències comença a decaure i les grans empreses que s’hi dediquen comencen a virar cap a l’atenció a domicili, menys cara en infraestructures. Com a reflexió final, ens preguntem si ens podem refiar d’una empresa amb més d’un expedient obert per la gestió de residències en altres municipis.