Maria Forns i Eva Navarrete, Sal-CUP Les Franqueses
També podeu llegir-ne la versió en línia aquí.
A les Franqueses, després de set mesos de declaracions d’intencions del govern i d’algun tímid intent d’endreçar la casa, alguna cosa s’ha torçat quant a garantia de drets i ha fet un pas enrere respecte al govern anterior.
El 2020 Sal-CUP va presentar al ple de l’Ajuntament una proposta d’acords per garantir el dret a l’empadronament. El govern, llavors format per PSC i Junts, la va rebutjar, però durant els mesos següents vam treballar conjuntament amb la regidora de règim intern i els serveis jurídics municipals per elaborar un protocol (encara insuficient en alguns aspectes) que definia el circuit intern per facilitar i garantir l’empadronament en un termini raonable a totes les persones que viuen al municipi.
El padró és una eina de l’administració (a tots els nivells) per a programar i dimensionar polítiques adients a les necessitats de la població. I per als administrats és la porta d’accés a la sanitat, a l’educació, a la regularització administrativa… Tothom té l’obligació d’empadronar-se, i alhora hi té dret, un dret que obliga els governs municipals.
La normativa estatal estableix que cal empadronar al lloc on la persona diu que resideix, sempre que es pugui comprovar que és cert, independentment de les condicions d’habitabilitat, de sobreocupació… i també de la situació regular o irregular al país en el cas d’immigrants. El padró no és una eina de control, sinó un registre que permet tenir dades fiables respecte a la població i a les necessitats que cal cobrir (d’escolarització, de sanitat, de precarietat social…). Si les dades que hi consten són incompletes, si hi ha un nombre de persones que viuen al municipi però que no hi consten, no es podran implementar polítiques que els tinguin en compte, perquè no existeixen, i queden condemnats als marges i a la precarietat permanent, una situació que afecta negativament la convivència i la cohesió social.
Conscient d’aquesta necessitat de tenir dades fiables, la Generalitat està oferint formació a tècnics i electes per donar-los a conèixer bones pràctiques a l’hora d’aplicar la normativa i trobar mecanismes per compensar la falta de recursos, tenint en compte que la casuística és realment complexa.
Ara un decret del nostre govern municipal limita el dret d’empadronament, i on la normativa diu que si per alguna raó no es pot empadronar la persona al lloc on viu, s’empadroni en una adreça municipal, el decret diu que “únicament es poden empadronar en l’adreça fictícia de qualsevol equipament municipal aquelles persones que tinguin la consideració de persones sense sostre o que siguin víctimes de violència de gènere”, una decisió que contradiu la normativa, les recomanacions del Síndic i la pràctica habitual d’ajuntaments com ara els de Barcelona, Lleida, Santa Coloma de Gramenet o Granollers, sense anar més lluny.
Ens preguntem quina mena de govern “d’esquerres” és aquest que rectifica a la baixa la garantia de drets que un partit “de dretes” havia reconegut i fet efectiva en la legislatura anterior.