Maria Forns i Eva Navarrete, Sal-CUP Les Franqueses
Des que el 2019 Sal-CUP va entrar a l’Ajuntament vam demanar amb insistència un protocol propi per abordar les violències masclistes. La resposta, invariablement, era que hi estaven treballant, però sense cap concreció sobre com avançava la feina. La realitat és que no s’hi va començar a treballar fins que es va obtenir una subvenció de la Diputació (a final del 2021) per tenir un suport extern. Podríem entendre que no es pogués avançar gaire perquè l’àrea de feminisme té pocs recursos, però no que s’ocultés que no s’avançava.
El protocol per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBIfòbiques es va aprovar per decret de la regidora de Feminisme el 12 de desembre passat. Dos dies després, regidora i tècnica el presentaven als grups de l’oposició i ens convidaven a fer-hi aportacions. Sempre hem estat disposades a participar en qualsevol taula de treball i a aportar la nostra visió, però no trobem sentit a fer aportacions a un document ja aprovat, i menys quan hi veiem deficiències notables que recomanen replantejar-lo.
La primera és que no han participat en el grup de treball àrees com Infància i Joventut, Gent Gran, Cultura, Esports o el SAC, fonamentals en tant que àrees d’atenció directa a les persones. Tampoc no hi ha participat Pagesia, tot i que una moció del PSC aprovada el 2020 incloïa l’acord de reforçar l’atenció a les dones del món rural. Cap d’aquestes àrees no s’inclou tampoc en el circuit de detecció definit.
La segona és que el protocol preveu un circuit diferent per a les violències masclistes i per a les violències LGTBIfòbiques. Totes les violències haurien de ser denunciades, tractades i acompanyades de la mateixa manera, però amb els matisos necessaris per atendre cada cas concret. Altrament, continuem posant el focus sobre la víctima, sobre la seva diferència i manera de ser, quan el problema és l’agressor, el mateix patró per a tots els casos. Tampoc no entenem que es faci un protocol diferent per a les agressions en espais d’oci, que si bé tenen unes especificitats concretes, els circuits d’atenció a la víctima haurien de ser els mateixos.
Finalment, també considerem deficiències del document el fet que s’hi parla de prevenció, amb un conjunt d’accions que no es defineixen; s’hi parla de detecció per mitjà d’instruments que no es detallen, o s’hi preveu una comissió de seguiment que tampoc no es defineix. A més, enlloc no es parla de com es donarà a conèixer aquest protocol als treballadors públics, a les entitats o a la població en general, un coneixement imprescindible perquè el protocol es pugui aplicar i ser efectiu.
D’altra banda, ens crida l’atenció que les àrees que hi trobem a faltar siguin justament encapçalades per l’altre soci de govern i que en la presentació d’aquest protocol, de l’àrea de Feminisme, que encapçala el PSC, no hi hagués ni la portaveu ni cap representant de l’altre partit del govern. Com és que el document es va presentar només als regidors de l’oposició? S’havia presentat prèviament als integrants del govern?
Al feminisme d’aparador i malbaratament de recursos habitual s’hi afegeix ara incompetència, partidisme i un temps preciós perdut en perjudici de les mateixes víctimes de sempre.