ARTICLE: El 9 Nou, 3/11/2023: La caça al punt de mira: afició o servei?
Maria Forns i Eva Navarrete, Sal-CUP Les Franqueses
La Generalitat es disposa a elaborar una normativa pròpia per regular la caça a Catalunya i el primer pas ha estat engegar un període de consulta pública perquè tothom hi pugui fer aportacions. L’Ajuntament de les Franqueses s’hi ha volgut afegir i fa uns dies va organitzar una sessió que, en opinió de Sal-CUP, ha estat mal plantejada d’entrada.
La sessió va tenir lloc el dia 9 d’octubre, però tant la població com l’oposició ens en vam assabentar a través dels mitjans, és a dir, un cop ja s’havia produït. La primera sorpresa va ser veure que s’hi havien convidat els pagesos membres del Consell de la Pagesia, però no els càrrecs electes, i també que, d’aquesta sessió, no se n’hagués parlat en cap moment en la reunió d’aquest òrgan al setembre (tot i que s’hi va parlar de caça).
Veient la relació d’assistents, ens preguntem amb quin criteri es van triar els convocats: la societat de caçadors local hi estava clarament sobrerepresentada; d’aquí que les conclusions de la sessió hagin tingut un biaix clar cap a la posició d’aquesta entitat. Que potser no hi ha altres entitats que fan ús del medi? Els habitants de les zones rurals i urbanes no hi tenen res a dir? On eren les dones pageses? Com és que no hi havia el regidor de Participació ni el de Benestar Animal?
A Catalunya regeix una llei estatal de 1970
Pel que fa a l’elaboració de la llei, la memòria preliminar de l’avantprojecte de llei conté algunes consideracions que cal tenir en compte.
La primera és que tot i que la competència de la caça és de la Generalitat, actualment s’està aplicant la llei estatal de caça, perquè no s’ha elaborat mai una normativa pròpia, com sí han fet la resta de comunitats autònomes de l’Estat espanyol (tret de Madrid).
La segona és que aquesta llei estatal data de 1970, és a dir de fa més de 50 anys, un període prou llarg perquè hi hagi hagut canvis rellevants en la conformació del medi rural i en les activitats que s’hi duen a terme. N’esmentem alguns, que són prou evidents per a tothom. En primer lloc, que mentre que fa 50 anys molts pagesos eren caçadors, és a dir que entre els dos col·lectius hi havia molts aspectes i punts de vista compartits, actualment el caçador no s’identifica amb el pagès, sinó que forma part d’un col·lectiu diferent, sovint allunyat de la realitat pagesa. En segon lloc, l’augment de les vies de comunicació i de la densitat de la xarxa de camins ha facilitat l’accés al medi natural i la freqüentació i l’ús d’aquests espais per a activitats diverses, sobretot esportives i de lleure. En tercer lloc, que amb el creixement de les zones urbanes ha crescut paral·lelament la superfície de terrenys urbans, periurbans i pseudourbans.
La pròxima llei de caça hauria de tenir en compte aquests canvis i trobar solucions a alguns dels problemes actuals vinculats al medi natural i a l’activitat cinegètica: l’augment de la població d’algunes espècies, que provoquen danys a l’agricultura, accidents de trànsit i efectes negatius sobre la biodiversitat; la limitació que imposa la llei estatal sobre la intervenció de l’administració en terrenys de gestió privada, que dificulta trobar solucions que permetin conciliar els interessos dels diversos agents implicats; l’escassa formació dels caçadors pel que fa a la seguretat i la sostenibilitat de la seva activitat; la tipificació de les infraccions i del règim de sancions, poc adequats a les necessitats actuals; la falta de circuits de comercialització de la carn de les espècies cinegètiques per al consum humà, i el desconeixement de la població sobre les propietats i les característiques d’aquesta carn.
Les propostes de Sal-CUP
En primer lloc, caldria evitar la identificació entre caça i solució al problema de la proliferació de determinades espècies que s’han convertit en plagues. Les batudes poden ser una opció, però no són l’única solució ni la definitiva, sinó que hi ha altres mitjans per capturar els animals, que ja s’estan estudiant o s’han implantat en alguns municipis (l’Ametlla o Figueró sense anar més lluny), a més de prendre mesures per evitar-ne la sobrepoblació (captura i esterilització, ordenació dels espais naturals per limitar-hi l’activitat humana…).
En segon lloc, creiem que caldria abolir la caça esportiva, incomprensible en una societat que té com a valors respectar la vida i evitar el sofriment innecessari dels animals (9 de cada 10 catalans rebutgen les pràctiques que ocasionen sofriment als animals), per no parlar de les conseqüències negatives de l’alliberament al medi d’espècies criades en granges amb l’única finalitat de ser caçades, un alliberament que massa sovint es fa sense tenir en compte la població existent de l’espècie que s’allibera.
En tercer lloc, creiem que no s’hauria de caçar en espais periurbans, pels perills que suposa a causa de l’alta freqüentació del medi rural tots els dies de la setmana i a qualsevol hora, i també per la dificultat de senyalitzar adequadament totes les vies d’accés a la zona on es fa la batuda, atesa la densitat de la xarxa de camins i corriols. Prèviament, però, caldria implantar altres mesures per evitar els danys que provoquen a l’agricultura algunes espècies.
Finalment, si la caça es manté com a factor per reduir la sobrepoblació d’aquestes espècies, cal habilitar circuits de comercialització de la carn, establir les mesures sanitàries adients i fer difusió dels avantatges de consumir-ne.
Sal-CUP ha exposat aquestes propostes al web del procés participatiu impulsat per la Generalitat i que tancava aquest dimarts el període deliberació.