ARTICLE: El 9 Nou, 22/10/2021: Les Franqueses, un municipi sense política agrària

Maria Forns, Sal-CUP Les Franqueses

Els espais agraris són l’ànima vertebradora del territori i no es poden mantenir sense pagesos. Per això, sembla de sentit comú que les administracions, sobretot la local, han de vetllar per la bona salut de la pagesia.

Actualment, les Franqueses és el municipi amb més explotacions agràries de la comarca, amb una cinquantena de famílies dedicades a l’agricultura i la ramaderia. Tanmateix, l’abandonament i el desinterès per tot el que afecta el sector ha estat pràctica habitual dels governs municipals dels darrers 20 anys. El Consell de la Pagesia, creat com a òrgan sectorial de participació arran del conflicte del gas i atenent a la demanda dels mateixos pagesos, no ha complert mai les funcions acordades en un principi, i és percebut com un òrgan inútil, un element més de la burocràcia que ofega el sector.

El reglament del Consell, que preveu sessions ordinàries cada dos mesos i una assemblea anual amb “tots els titulars d’explotacions agroramaderes” per informar i recollir suggeriments, s’està incomplint sistemàticament, tant pel que fa a periodicitat com a les seves funcions. El regidor d’Agricultura reconeixia en el ple de 30-7-2020, responent a una pregunta de Sal – CUP, que aquesta periodicitat no s’estava complint: “No ha estat possible mantenir la regularitat de les sessions cada dos mesos atès que s’ha prioritzat sempre poder establir un ordre del dia amb contingut i actualitat, que no la periodicitat” i que, efectivament, “des del 2009” no s’havia convocat cap assemblea de titulars d’explotacions agroramaderes.

Potser el regidor desconeixia les funcions que detalla l’article 5 del reglament, entre altres: “Actuar com a organisme de consulta i assessorament del Ple”, que ha de demanar informe al Consell abans de resoldre qüestions que afectin el sector (5.a) o ser consultat a l’hora d’elaborar reglaments i ordenances que l’afectin i en aquells assumptes d’especial incidència en el sector (5.d). El Consell de la Pagesia, doncs, hauria d’haver estat convocat per tractar diversos temes que s’han portat al ple aquests darrers dos anys: el catàleg de masies, la suspensió de llicències per a instal·lacions de producció d’energia en sòl no urbanitzable, l’elaboració dels pressupostos, la incidència de la pandèmia sobre l’espai agrari i la pagesia, o l’elaboració de la diagnosi del Pla de Salut Local i del Document únic de protecció civil municipal (DUPROCIM).

Mirant endavant, el Consell de la Pagesia hauria de ser informat de les partides per a inversions que els pressupostos de 2021 preveuen en àmbits que afecten el sector (senyalització de rutes verdes, connectivitat en zona rural, inversió en eficiència energètica o pacificació del trànsit a Marata, Corró d’Amunt i Llerona). El Consell ha de recollir també les queixes i inquietuds dels pagesos: la qualitat de l’aigua dels pous, la pressió urbana sobre el paisatge agroforestal i l’activitat agrícola i ramadera, l’accés motoritzat als boscos, els danys de la fauna cinegètica als cultius, els abocaments incontrolats de deixalles, els requeriments per instal·lar plaques fotovoltaiques d’autoconsum, la coherència d’algunes taxes al món rural o els reptes davant la falta de relleu generacional, l’impuls de l’agricultura i la ramaderia ecològiques, la creació d’una xarxa de productors i consumidors locals, el suport en la reconversió energètica, la gestió sostenible dels boscos, la prevenció d’incendis o l’abandonament de les lleres de rieres i torrents, i de les cunetes de camins i carreteres, amb el perill que això comporta de possibles inundacions i de degradació general de l’ecosistema.

De “contingut i actualitat”, doncs, n’hi ha i en sobra. Ara que l’Ajuntament treballa en un pla de participació potser encara som a temps de revalorar i revitalitzar el Consell de la Pagesia dotant-lo del contingut que preveu el seu reglament perquè compleixi les funcions per a les quals es va crear i que el territori demana i necessita.