Eva Navarrete i Maria Forns, Sal-CUP Les Franqueses
Si el Consell de la Pagesia de les Franqueses ha de ser “un òrgan consultiu que té per objectiu treballar per a la millora i promoció del sector agrícola i ramader del municipi”, com es descriu en el web municipal, ha de ser tractat com a tal, i s’ha de convocar amb la periodicitat establerta. No es pot convocar a conveniència de la regidoria corresponent ni convertir-se en un espai merament informatiu.
En aquesta legislatura hi ha hagut fins ara tres titulars de la Regidoria d’Agricultura, alhora presidents del Consell de la Pagesia. Malgrat que segons el reglament intern les sessions s’haurien de celebrar cada dos mesos, es va convocar per primer cop el novembre de 2021 (després de més de dos anys de legislatura); pel febrer de 2022 es va tornar a convocar. Semblava que es volia respectar la periodicitat, però en cap de les dues sessions no es va respectar la funció del Consell com a òrgan consultiu.
Aquella sessió de febrer va ser un exemple clar que els objectius no es compleixen i va fer evident la distància que separa el govern local de la realitat pagesa i les seves necessitats. S’hi va presentar un projecte de senyalització d’itineraris turístics per les zones rurals elaborat sense consulta prèvia al sector, però ni una paraula del nou contracte de manteniment de camins que s’estava preparant, i que hauria hagut de tractar-se en el Consell, per atendre les queixes i propostes que els pagesos havien expressat. Per respondre a la demanda de solucions per al problema dels senglars, entre altres la possibilitat que caçadors de municipis veïns puguin caçar a les Franqueses, la presidència va convidar a la sessió la Societat de Caçadors, que va utilitzar l’espai per a reivindicar-se i demanar suport de l’Ajuntament, però sobre possibles solucions, ni una paraula. Per parlar de la instal·lació de plantes fotovoltaiques en terreny no urbanitzable, es va presentar el Sistema d’Informació Territorial Municipal, que permet consultar la capacitat de generació d’energia als equipaments municipals (!) i es va informar que s’havia encarregat a una empresa estudiar on es podien instal·lar parcs solars. Res de consultes ni de participació del sector.
Després del joc dels disbarats d’aquella sessió, a l’abril es va informar que aquell mes no es convocaria “per falta de temes d’interès”, i pel maig es va convocar en sessió extraordinària per presentar l’avanç de modificació puntual del pla general per regular la instal·lació d’energies renovables en sol no urbanitzable, que s’estava tramitant contra rellotge, i sobre el qual ben poca cosa va poder dir el sector afectat. (En parlàvem a El 9 Nou del 7 d’octubre sota el títol “D’aquella pols, aquest fangar”.)
Com que des de febrer no s’havia tornat a convocar en sessió ordinària, i per tractar els temes que els preocupen, a finals d’agost representants dels pagesos al Consell van sol·licitar una convocatòria extraordinària amb cinc punts a l’ordre del dia. Aquesta sessió extraordinària no es va convocar fins més d’un mes després de la sol·licitud (el reglament estableix 15 dies) i amb un ordre del dia que no responia al que s’havia demanat. La sol·licitud era de fer una valoració dels tres temes proposats (el procés de modificació del pla general per a la implantació d’instal·lacions fotovoltaiques, l’ordenança d’animals de companyia en tot allò que afecta les àrees rurals, i el projecte de manteniment de camins), però en l’ordre del dia de la convocatòria es formulava aquests tres punts com a “informar”, és a dir que mentre que la sol·licitud era de poder exposar l’opinió del sector perquè es recollís i es tingués en compte, com a òrgan consultiu que és, l’ordre del dia de la reunió preveia només informar unidireccionalment d’aquests tres temes. Els altres dos punts inclosos en la sol·licitud de convocatòria no formaven part de l’ordre del dia.
Només iniciar la sessió es va exposar la discrepància i es va demanar reformular els punts perquè responguessin a l’objectiu de la sol·licitud i a la funció consultiva del Consell, però la presidència s’hi va negar i una part dels assistents van abandonar la sessió. L’endemà mateix la regidora de Sal-CUP va sol·licitar que es considerés no vàlida la sessió extraordinària del Consell de la Pagesia celebrada el 4 d’octubre i que es convoqués amb celeritat una nova sessió amb l’ordre del dia detallat en la sol·licitud presentada pels representants pagesos.
Un nou greuge per al Consell i per al sector ha arribat amb la informació, a través de les xarxes socials, que la Diputació ha enllestit el projecte d’ampliació de la carretera de Cànoves. Sobre aquest projecte, no tan sols no s’ha consultat el sector sinó que tampoc no se li ha donat cap informació. És evident que qualsevol ampliació d’aquesta via afecta directament el sector agroramader, ja que ocupa terrenys de conreu, i és evident també que, si bé el projecte ha estat elaborat per la Diputació, l’Ajuntament hi ha intervingut, com s’ha manifestat verbalment en alguna ocasió. Al Consell de la Pagesia, però, ni una paraula, tot i que hauria hagut de ser consultat sobre aquest assumpte, que té una especial incidència en el sector.
Per culminar els despropòsits, a primers d’octubre es va fer arribar als integrants del Consell una enquesta de participació que ignora la realitat d’aquest òrgan, com és evident en algunes de les preguntes que planteja. Preguntar si hi ha participació de persones a títol individual vol dir desconèixer el funcionament real del Consell, integrat només per representants de col·lectius pagesos i polítics; preguntar si “les decisions que es prenen són vinculants” vol dir desconèixer el reglament, que estableix que les decisions que s’hi prenguin “en cap cas tindran caràcter de vinculants”, i és altre cop desconèixer la realitat del Consell: en les sessions a què hem assistit no s’ha pres mai cap decisió, atès que s’ha tractat com un mer receptor d’informació.
Que s’insisteixi a demanar als integrants del Consell que contestin l’enquesta sense haver-se adonat que cal revisar-la per adaptar-la a la realitat de l’òrgan, reflecteix una actitud que veiem massa sovint en aquest ajuntament, de prepotència dels despatxos, de mirar per sobre l’espatlla els ciutadans. Aquesta actitud, en el cas que ens ocupa esdevé fins i tot insultant, en tant que sector que acumula problemes i que es veu abandonat, ignorat i menystingut per l’administració local.
Fa 25 anys que es va crear el Consell de la Pagesia i les seves funcions s’han pervertit. Alguns pagesos van deixar d’assistir-hi ben aviat, farts de veure que no se’ls tenia en consideració, altres mantenen encara el compromís de ser-hi malgrat la frustració. Ens trobem en un moment crític per al sector, per l’increment de costos, el canvi climàtic, la falta de relleu, la pressió urbana… i tants altres problemes que l’afecten. Si la voluntat de l’Ajuntament és impulsar la pagesia, és urgent donar-li veu. Si l’objectiu és deixar-la morir per poder urbanitzar lliurement, ho hauran sabut fer molt bé. Però recordem que si desapareix la pagesia, desapareix la poca sobirania alimentària que ens queda i l’oportunitat de tenir un territori viu al costat de casa.