ARTICLE: El 9 Nou, 18/11/2022: Avortament voluntari: del dret al fet hi ha un bon tret
Maria Forns, Sal-CUP Les Franqueses
La Llei 2/2010 regula la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) i estableix les obligacions que corresponen als poders públics: la dona decideix i l’administració ha de garantir la prestació dins el sistema públic de salut. Tanmateix, 12 anys després que entrés en vigor, les dones que decideixen avortar han de continuar acudint a clíniques privades, ara pagades per la Generalitat (amb un cost anual d’uns tres milions d’euros públics). En el darrer ple municipal de les Franqueses Sal-CUP va presentar una moció amb propostes perquè es garanteixi el dret a l’avortament en els termes que preveu la llei.
Actualment, la interrupció voluntària d’un embaràs es pot fer per dos mètodes: fins a les 9 setmanes de gestació, amb pastilles o amb intervenció quirúrgica, i entre 9 i 14 setmanes, només amb intervenció quirúrgica. Ara bé, mentre que la llei preveu que es pugui fer en la xarxa pública per qualsevol dels dos mètodes, la realitat és que l’opció quirúrgica no es presta en cap dels centres hospitalaris públics del país (https://sexejoves.gencat.cat/ca/centres_i_serveis/centres_dinterrupcio/), tot i que és el mètode que la majoria de dones prefereixen si poden escollir: és més ràpid i segur, evita el dolor i es pot fer en una única visita, un aspecte que permet mantenir la privacitat davant l’entorn familiar i/o laboral.
Segons dades de 2019, un 48,6 % dels avortaments van ser quirúrgics, practicats sobretot en centres extrahospitalaris, és a dir, en clíniques privades acreditades; aquestes xifres inclouen “els indicats per causa mèdica”, és a dir que les dades no permeten aclarir quants es practiquen exclusivament per decisió de la dona ni en quin tipus de centre.
Centrant-nos al Vallès Oriental, quan una dona vol interrompre un embaràs pot acudir a la unitat d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) del seu CAP, on l’atendran pel mètode farmacològic, però si prefereix el mètode quirúrgic, o si aquest és l’únic possible perquè ja ha passat la novena setmana, no la derivaran al seu hospital de referència, com es faria en qualsevol prestació sanitària, sinó que rebrà una relació de les clíniques acreditades en el seu àmbit territorial perquè ella mateixa ho gestioni. Així, davant una situació especialment sensible, el sistema sanitari no acompanya la dona en el procés sinó que la deixa a la intempèrie (en trobareu un testimoni a https://m.publico.es/columnas/110700328767/version-libre-aborto-libre-gratuito-y-complicado/amp).
L’IVE a l’hospital de Granollers
L’Hospital de Granollers és el de referència a la comarca. És un hospital de gestió privada integrat en la xarxa pública i, com a tal, ofereix assistència sanitària universal. Ara bé, el Patronat de la Fundació Privada Hospital Asil de Granollers, òrgan rector del centre, està estretament lligat al Bisbat de Terrassa, que no només s’ha pronunciat públicament en contra dels avortaments quirúrgics, sinó que ha demanat a la Generalitat que consideri el centre de Granollers “hospital exempt d’aquestes pràctiques”. Un portaveu de l’Hospital afirmava en declaracions a El 9 Nou del 21-10-22 que quan es va fer efectiva la Llei de 2010 van convenir que el centre atendria tots els avortaments per motius de salut de la mare o el fetus, i els que tinguessin alguna complicació en el procediment farmacològic, és a dir, els que tinguessin motivacions mèdiques. Una afirmació de la qual es dedueix, pel que no diu, que l’Hospital no fa interrupcions de l’embaràs quirúrgiques motivades només per la decisió de la dona, com continuen denunciant diverses entitats feministes de la comarca.
No atendre peticions d’avortament quirúrgic en tota la xarxa hospitalària pública crea greus desequilibris territorials, permet un negoci encobert de la sanitat privada, i comporta greuges de classe i d’estatus socioeconòmic. Si bé cal respectar el dret a l’objecció de consciència de molts professionals, aquest dret —que és individual— no s’ha de confondre amb cap posicionament institucional, menys encara en institucions sanitàries finançades amb diners públics i, doncs, obligades a complir la llei. És responsabilitat dels centres fer compatible el dret dels professionals amb el de les dones.
D’altra banda, segons un reportatge publicat per la revista Crític, la Fundació Pro Vida de Catalunya —agressivament antiavortista contra les dones que volen avortar i contra els professionals que practiquen la intervenció— ha rebut 261.535 euros públics en subvencions del Departament de Drets Socials de la Generalitat del 2010 al 2021, amb imports anuals d’uns 30.000 €.
Per tot això la moció que Sal-CUP va presentar al Ple d’octubre, i que es va rebutjar, proposava, entre altres acords, instar el Patronat de la Fundació Privada de l’Hospital Asil de Granollers a garantir els drets de totes les dones, fer pressió als centres sanitaris públics perquè trobin la manera de fer compatible el dret de les dones i el dret d’objecció de consciència dels sanitaris, i excloure de subvencions les entitats que es manifestin públicament contra l’IVE. En la justificació que els grups municipals van fer del seu vot vam sentir un seguit de despropòsits, no sabem si resultat d’una tergiversació interessada o d’una mala comprensió lectora.
Si un dels motius que van al·legar alguns grups per abstenir-se o votar-hi en contra era la falta d’informació, suposem que a hores d’ara han pogut trobar la que els faltava. Tornem a presentar la moció amb alguns retocs i esperem que, ara sí, votin d’acord amb els principis que de boca enfora defensen.