Maria Forns, Sal-CUP Les Franqueses
Cada dia estic més astorada de com els nostres governs viuen en una realitat paral·lela i com contribueixen a construir-la. I això en tots els àmbits, des de l’elaboració de plans i projectes que només són realitat sobre el paper i que no es concreten en millores de la vida de les persones, fins a controls ambientals parcials que només controlen un tipus de contaminants i que permeten al govern municipal afirmar, cofoi, que respirem un aire net.
Polítics i tècnics viuen als despatxos en la seva bombolla de paper (lleis, informes, mesures sempre dins dels límits legals…). Sembla que els governs estiguin sempre al costat del poder econòmic, servint-lo, sense escoltar les persones o fent veure que les escolten, creant comissions i taules que són una pantalla de fum per no intervenir realment, per no prendre mesures dràstiques per evitar els perjudicis de la mala gestió industrial.
L’administració no pot ignorar les demandes de la ciutadania. Si fa anys que duren les queixes i les denúncies per fums, sorolls i pudors o per les restes d’alumini que en escombrar els camions es llencen a la via pública (i van a parar a les lleres dels rius i enverinen l’aigua i el medi), no és per ganes de rondinar. Ignorar-ho durant anys i quan la gent s’organitza crear una comissió de soroll i esperar que les persones afectades siguin qui aporti propostes de solució és pur cinisme.
Prendre mesures per determinar la qualitat de l’aire i mesurar només un tipus de contaminants és decididament prendre el pèl a la població. Convé saber que a banda de la contaminació per PM10 (petites partícules de pols, de cendra, de sutge o de metalls), que és la que es mesura amb el captador de partícules que ha estat instal·lat durant tres mesos al pati de l’ajuntament, algunes indústries instal·lades al municipi emeten també altres tipus de contaminants: els anomenats compostos orgànics volàtils, no menys perillosos per a la salut i que a més són els responsables de les pudors, i convé saber que el govern municipal té en un calaix una proposta d’estudi sobre aquests contaminants per detectar en quins nivells són presents a l’atmosfera i quines zones en resulten afectades (a causa de la configuració geogràfica, els corrents d’aire i altres condicionants meteorològics).
D’altra banda, esbombar a bombo i platerets, per mitjà de la premsa, els informes sobre l’anàlisi de les partícules captades i no haver-los fet arribar ni a l’oposició, que els ha demanat repetidament, ni a les persones afectades organitzades en una entitat, i no informar tampoc els integrants de la comissió de soroll de les mesures correctores que ha començat a aplicar una determinada indústria és menystenir la participació ciutadana.
Mentrestant estem esperant un altre estudi de soroll, perquè el darrer, dins els límits legals però pels pèls, es va fer en període de poca activitat industrial, i això permet sospitar raonablement que amb activitat normal el nivell de soroll no és legalment acceptable.
Però qui dia passa any empeny…