Maria Forns, Sal-CUP Les Franqueses
Veure l’article publicat a l’edició digital de Som Les Franqueses
Annie Ernaux, Premi Nobel de Literatura, narra a L’esdeveniment l’experiència d’un avortament quan era il·legal a França: com va haver d’ocultar el seu estat i buscar solucions tota sola i com es va sentir jutjada, i afirma que negar a una dona la capacitat de decidir és exercir violència sobre ella, com saben prou bé les dones que a l’Estat espanyol van haver d’avortar clandestinament abans de 2010.
La llei de 1985 permetia avortar només en tres supòsits, però com que no establia que el sistema sanitari públic hagués d’assumir aquest servei, les dones havien de recórrer a clíniques privades. La llei de 2010 permet la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE) dins les 14 primeres setmanes i estableix que l’administració ha de garantir la prestació dins del sistema públic de salut. Ara bé, a la realitat això no és així, i moltes dones es veuen obligades a acudir a centres privats o a desplaçar-se fora de la seva àrea per interrompre un embaràs no desitjat, amb el cost econòmic i personal que això comporta.
Al Vallès Oriental, les dones que volen avortar poden acudir a les unitats d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) del Servei Català de la Salut, sempre que es pugui fer la interrupció pel mètode farmacològic, però si necessiten o prefereixen el quirúrgic, han d’acudir a clíniques privades, tal com explica aquest testimoni a Público.
Un portaveu de l’Hospital de Granollers negava que derivessin cap avortament a clíniques privades, i afirmava que quan es va fer efectiva la Llei de 2010 van convenir que el centre atendria tots els avortaments per motius de salut de la mare o el fetus, i els que tinguessin alguna complicació en el procediment farmacològic, és a dir, per raons mèdiques. Callava, però, que l’Hospital no fa interrupcions de l’embaràs quirúrgiques motivades només per la decisió de la dona.
Sal-CUP ho ha pogut confirmar, i per això la moció que va presentar al Ple de l’Ajuntament proposava “Instar el Patronat de la Fundació Privada de l’Hospital Asil de Granollers a garantir els drets sexuals de totes les dones i a atendre les peticions d’interrupció voluntària d’embaràs amb la pràctica d’avortaments quirúrgics segurs”. Proposava, a més, fer pressió als centres sanitaris públics perquè trobin la manera de garantir el dret de les dones i alhora el dret d’objecció de consciència dels sanitaris, i, en l’àmbit local, excloure de subvencions les entitats que es manifestin públicament contra l’IVE. La moció es va rebutjar.
No podem entendre que els grups municipals de les Franqueses (tret d’IEC) no donin suport a una moció que proposa pressionar per fer complir la llei que ens garanteix un dret. Justificar l’abstenció per falta d’informació o afirmant que per defensar un dret en conculcaríem un altre o rebatent arguments que la moció no conté és fer trampa. Entenem menys encara que la regidora de Feminisme i Igualtat justifiqui el vot en contra amb arguments fal·laços i desinformació.
Sembla que algunes lleis només serveixen per fer veure que es garanteixen els drets. La realitat és una altra: postureig, hipocresia i excuses de mal pagador.